Ofensiva de Catalunya

Ofensiva de Catalunya

Guerra civil espanyola
Mapa de la Batalla de Catalunya amb les línies d'avenç franquistes i els fronts que es van establir entre el desembre de 1938 i el febrer de 1939.
Tipus	batalla
Data	23 de desembre de 1938 - 13 de febrer del 1939[1]
Lloc	Catalunya
Estat	Espanya
Resultat	Victòria decisiva franquista
Bàndols
Exèrcit Popular Generalitat de Catalunya Exèrcit franquista Corpo Truppe Volontarie Legió Còndor
Comandants
Vicente Rojo Lluch Francisco Franco
Comandants
Juan Hernández Saravia Juan Modesto Juan Perea Capulino[2] Fidel Dávila Alfredo Kindelán Gastone Gambara Wolfram von Richthofen[3]
Forces
Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental (GERO) 20 divisions d'infanteria (~220.000 homes)[2][4][5] 250 peces operatives[2][4] 46 antiaeris[2][4] 40 tancs[2][4] 80 blindats[2][4] Aviació republicana (FARE) >150 avions operatius[6] Exèrcit del Nord 22 divisions d'infanteria (326.000 homes)[7][8] 1.100+ peces d'artilleria[7][5] 100 canons antiaeris[8] 300 tancs i tanquetes[8] Aviació franquista 370+ avions[6]
Baixes
10.000 ferits 60.000 capturats 220.000 exiliats a França CTV: 565 morts i 2.141 ferits[9]
Cronologia
← Batalla de l'Ebre Batalla de Menorca →

L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència.^[10]

El 26 de novembre de 1938, acabada la sagnant batalla de l'Ebre, el comandant en cap dels sublevats, Francisco Franco, va ordenar l'atac del territori de Catalunya que encara no controlava, a l'est dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Després d'un seguit de retards pel mal temps, les forces feixistes van iniciar una gran ofensiva el dia 23 de desembre per la zona del Segre, concentrant els esforços als caps de pont de Seròs i de Tremp.

La defensa republicana es va trencar a Seròs i els nacionals van aconseguir crear un esvoranc al front de 6 quilòmetres que va desballestar la línia defensiva. El 4 de gener de 1939, després de duríssims enfrontaments, el coronel Juan Perea va ordenar abandonar la línia de fortificacions L-1 perdent les poblacions estratègiques d'Artesa de Segre i les Borges Blanques. A partir d'aleshores la resistència republicana, que havia patit 50.000 baixes i que centrava l'estratègia en l'ús de la L-1, deixaria de ser eficaç i la segona línia defensiva, la L-2, seria travessada ràpidament pels nacionals. El 12 de gener es va ocupar l'estratègic nucli de Montblanc que va permetre l'assalt a la Costa Daurada i, pràcticament alhora, els franquistes van travessar per l'Ebre. Tarragona i Reus caurien el 15 de gener.

Després d'un avenç fulminant, que prendria la conca del Llobregat el 24 de gener, es va ocupar Barcelona el dia 26 de gener de 1939. El 4 de febrer cauria Girona, que poc abans havia estat bombardejada tres dies seguits, i les tropes franquistes assolirien el control de la frontera amb França el 10 de febrer de 1939, perseguint les columnes de soldats i civils que s'exiliaven. Tot i així, no seria fins 3 dies més tard que assolirien el control de totes les poblacions catalanes.^[11]

Contràriament al que es va assumir durant molt temps, en part basant-se en la manipulada propaganda franquista, la victòria no fou fàcil i els combats que hi va haver en alguns moments van ser d'extrema duresa.^[12]

El resultat de la campanya, que va suposar la fi de la Segona República Espanyola, va ser terrible per Catalunya en múltiples aspectes. Demogràficament la població va reduir-se de forma important, dels 3 milions d'habitants que hi havia al començament de la guerra se'n van morir 60.000 durant l'ofensiva, com a mínim hi va haver 4.000 execucions per consell de guerra a més a més de les que es van efectuar directament sobre el terreny i 350.000 persones van fugir a França, de les quals 70.000 s'exiliarien permanentment.

La repressió que es va instaurar va abastar tots els aspectes de la societat catalana, des de la política fins a la cultura. Es va prohibir parlar o publicar qualsevol cosa en català, es va empresonar fins a 35.000 persones, 150.000 van anar a camps de concentració o companyies de treball... Políticament es va suprimir qualsevol administració pròpia imposant-ne una de fidel al règim. Simbòlicament, el 15 d'octubre de 1940, es va executar el president de la Generalitat Lluís Companys al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.^[13]